@migu music@

Rius de gent

malferida corren sols

escopint el seu fracàs.

Ja vençuts,

esperaran com sempre han fet,

l'aventura d'una nit.

Mentre ploren

de ràbia i per amor

a un nom inexistent.

Mentre riuen

dins núvols passatgers

cada dia més distants.

Corren sols,

seguint pistes per trobar

el refugi de l'acció.

Un amic

que no estigui massa vist,

o una ofrena de la carn.

Que a vegades,

quan s'apaga el primer foc,

pot fer encara més mal.

I així acaben,

quan ja tot ha passat,

cremats per la veritat i cridant.

Podré tornar enrera

quan estigui massa lluny.

Podré tornar enrera

quan sigui massa tard.

Podré tornar enrera

quan estigui massa lluny.

Podré tornar enrera

quan sigui massa tard.

Són germans

d'un camí que no ha tingut

mai sortida ni final.

Saben bé

que el futur és la foscor

i que el negre és el color.

D'una bandera,

bruta i plena de sang,

que els hi han possat a les mans.

Però no es rendeixen,

somien il.lusions fent imnes de cançons

i criden.

Podré tornar enrera

quan estigui massa lluny.

Podré tornar enrera

quan sigui massa tard. (x4)