@migu music@

L'Home Estatic - Sopa De Cabra

Written by：Pau Riba

Sol de llauna cel de glaç

Dins el calaix d'un armari

Draps de dona I un infant

Amb un regust enigmàtic

Ve de néixer està sorprès

Té uns grans ulls modigliani

Absents tristos verds I oberts

I una vida fins que els tanqui

És l'home estàtic la tristesa el té corprès

Les orenetes faran nius als seus cabells

Quan ja té tres anys no surt

A empaitar les papallones

Quan un gos lladra no fuig

I els vestits paguen la broma

Quan la neu remou el cel

Ell la mira en lloc de córrer

I li'n queda el rostre ple

Com les estàtues de roma

És l'home estàtic la tristesa el té corprès

Les orenetes faran nius als seus cabells

Més grandet troba un ocell

A sobre d'ell a dalt d'un arbre

Ell no es mou I un excrement

Li fa blanc a mitja cara

Troba la nina d'un ull

I la voldria per companya

Però no la mira ni acull

I la nina se'n va a frança

És l'home estàtic la tristesa el té corprès

Les orenetes faran nius als seus cabells

Una noia li ofereix un clavell per la solapa

Ell se'l mira però no el pren

I el clavell se l'endú un altre

Un estiu quan ell ja és gran

L'amor ve amb tres candidates

Ell les mira afalagat

Però l'amor té pressa I marxa

És l'home estàtic la tristesa el té corprès

Les orenetes faran nius als seus cabells

Un bonic dia d'abril

Tot són flors I ell les olora

Però surt l'amo d'un jardí

I li fa una cara nova

Descobreix que no està bé

I vol dir-ho a una senyora

La senyora no l'entén

Perquè és mestra d'una escola

És l'home estàtic la tristesa el té corprès

Les orenetes faran nius als seus cabells

Han passat anys s'ha fet gran

I assegut davant la porta

I esperant l'enterrament

D'aquell de la cara nova

Cel de vidre lluna d'or

Dins d'un caixó sense potes

Jeu el cos d'un home mort

Ningú riu I ningú plora

És l'home estàtic la tristesa l'ha matat

Les orenetes d'ell mort fred han emigrat

Mort fred han emigrat

És l'home estàtic