@migu music@

Malson Per Entregues - Joan Manuel Serrat (琼·曼努埃尔·塞拉特)

Written by：Josep Maria Bardagí/Joan Manuel Serrat

Aquell dilluns va alçarne neguitós

I a l'esmorzar va comentar amb la dona

Haver somniat que l'empaitava un home

D'aspecte facinerós

Armat amb un 38

Caçantlo a trets per tota la ciutat

Pels terrats I sota les clavegueres

Corre que corre I l'home aquell darrera

Implacable I decidit

Com un àngel de la mort

Esfereït I cec va ensopegar

Però ans que el botxí rematés la faena

Ell tragué una arma I amb mitja dotzena

De trets va deixarlo estès

Enmig d'un bassal de sang

I de darrera un arbre sortí en pau

Un company de penúries d'oficina

Per ensorrarli un ganivet de cuina

Al ferit en el clatell

Com qui descabella un brau

I l'endemà assegut als peus del llit

Ell li va dir plorós amb mala cara

Que el maleït malson continuava

Amb ell al mig del carrer

Amb una pistola a la mà

Que encara fumejava pel canó

La gent cridava plorava I corria

Ella volia moure els peus I no podia

Què és el que estava passant

Qui collons era aquell mort

En pau tampoc pogué fugir voltats

De policies cotxes I sirenes

Les mans emmanillades a l'esquena

A cops de puny I empentes

Se'ls van endur en un furgó

Després un racó fosc I un llum als ulls

I uns homes fent preguntes I amenaces

En relació a un mafiós mort a la plaça

Per dos fanàtics fidels

A diabòlics rituals

Va despertarse xop I tremolant

La nit següent cap a dos quarts de quatre

'Demà sens falta anirem al psiquiatre'

Ella va dirse mentre ell

Li contava sanglotant

Que el jutge sense haverse'ls escoltats

Els condemnava a divuit anys I un dia

Es pensava que mai més no tornaria

A mirarse en els seus ulls

Ni a sucar pa en el seu plat

Per sort en pau camí de la presó

Utilitzant la coneguda argúcia

Del tinc pipí I tinc la pixera fluixa

Va saltar en marxa del tren

I va fugir en la foscor

I ell es podria en un calabós fred

Amb un camell penjat que només reia

I un transvestit amb barbes que li deia

'Quan t'hi acostumis veuràs

Que no s'hi està malament'

Quan van tornar del metge es va adormir

Profundament com un nadó al sofà

I hauria pogut seguir clapant fins l'endemà

Si no l'hagués despertat

La seva pobra muller

Cridant que en pau havia telefonat

Que els de la pasma els segueixen les passes

Que no era un bon amagatall la casa

Que fondejat en el port

Esperava un vaixell grec

Caigué rodó I en recobrarse tingué

La sensació que el terra es bellugava

Va obrir els ulls I es va topar amb una cara

Molt semblat a charles boyer

Somrientli a un pam de nas

Oferintli una tassa de cafè

I amb veu de vell llop de la mar li deia

'Avezvous bien dormi madame monsieur

Dans une demieheure nous

Arriverons à marseille

C'est joli la liberté

N'estce pas monsieur

C'est joli la liberté'

C'est joli la liberté

N'estce pas monsieur

C'est joli la liberté'